Néstor Mont

Una vetllada per al record. El cantautor algemesinenc va transmetre al poble que l’ha vist nàixer i créixer, viure i tindre fills, la seva estima incondicional, bo i fent-ho de la millor manera que els músics saben: amb els seus acords i ritmes. “Amor de Terra” és el vestit a mida que Nèstor ha cosit per mostrar la gran estima que sent per la seua terra i les costums quotidianes d’aquesta; un disc amb un discurs vertader, directe i emocional. I la posada en escena d’aquest treball va resultar d’allò més lluïdora: un concert on van predominar els temes del nou disc però que no va deixar de banda les arrels.


+ fotografies

La major part dels temes van mantenir el públic a l’aguait, a l’aguait de reconéixer una melodia, una aroma a la caseta de camp o un indret vingut a la memòria del nostre riu Xúquer. I és que ningú que ha viscut i crescut al nostre poble pot deixar la ment en blanc quan sonen melodies extretes del “Bolero d’Algemesí” o “La Muixeranga”, o bé oblidar situacions difícils quan sona la “Jota del Xúquer”, o bé deixar d’evocar vivències personals com les relatades a “D’Arrop i tendresa” i “La Valenciana”. Néstor, a més a més, ha sigut capaç de donar un transfons social envoltat de ritmes actuals a algunes cançons, com ara “Aigua”, a la qual ha adaptat l’U, un fandango popular valencià.
No va faltar al concert l’emotivitat, com l’agraïment que va tenir a Angelita Ros, present aquella vetllada, per cedir-li el tema “Les xiques d’Algemesí”, una cançò recuperada d’una gravació magnetofònica de l’any 1957.

El corral de la Casa Cantonera de gom a gom, els veïns que van treure cadires al carrer per escoltar allò que Néstor els venia a cantar i la gent que es va quedar d’empeus a les darreres files i suportant els cotxes passar al carrer, van posar de manifest el poder de convocatòria i l’atracció que tenen les activitats que es proposen des d’aquest cantó del carrer Gamieta. Més d’un centenar de persones que van acudir a aquest concert i que posen de manifest que, tot i ser un acte privat i pel qual no se’ns va deixar tallar el carrer, les portes de la casa sempre resten obertes a tot aquell que vulga vindre i acompanyar-nos.

Tot plegat, una vetllada que resta en el nostre record, no només per l’èxit de convocatòria, sinó també pel regust que deixen les bones sensacions; un regust amerat d’acords de la nostra història com a poble i endolçat amb l’aigua llimó amb mistela que ens han companyat tantes nits de juliol.