Vicent Nàcher, Vent d’absències

Divendres 19 de novembre a les 19.30h


Durant aquests vora dos anys que portem de pandèmia, moltes vegades ens ha vingut a la ment la frase de la Natalia Ginzburg: “Per desgràcia, és poc freqüent reconéixer els moments feliços mentres els estem vivint (…) I en un moment determinat de la vida, t’adones que s’estimen els records”. Hem viscut de records del que era el pati de la Casa Cantonera durant massa temps: les retrobades, les abraçades, la música, les paraules, les olors… I ara, és temps de recuperar allò que ens feia feliços: és hora de reobrir les portes, preparar la llar i deixar-nos seduir pel caliu que tant hem enyorat.


No hem trobat millor motiu, millor empenta i millor suport per reobrir les nostres portes que fer-ho amb un poeta de la casa, un cantoner incondicional: Vicent Nàcher. En aquests moments tan distòpics que estem vivint, ens meravella constatar com la gent que ens estimem decideix refugiar-se i seguir creant per fer possibles nous projectes, com aquest poemari, que tindrem la sort d’assaborir amb un espectacle fet a mida per a la Cantonera pel grup de poesia i música Confiteor.

Conscients del moment que vivim i que la pandèmia no ha desaparegut, estem obligats a informar-vos que a dins de la casa caldrà dur mascareta i que l’aforament serà limitat, per la qual cosa, en omplir l’aforament establert, tancarem les portes per poder garantir la tranquil·litat, qualitat i benestar de les persones assistents.


Vent d’absències és un llenç íntim on el poeta ha plasmat les sensacions més personals del temps que ens ha tocat viure. Un recorregut que arreplega el neguit que el món actual provoca en l’autor d’aquests versos tan sentits, els quals són un bàlsam per a la pena que recorre el seu cos trencat pel deliri d’una vida que no és gens fàcil per a ningú. Malgrat tot, el balanç final és positiu per a un ésser humà confós enmig de la multitud que intenta sobreviure amb l’ofici de les lletres, tot reivindicant el paper de la poesia al si d’una societat que avança oblidant sovint la dignitat humana. 

Una vegada més, el lletraferit assaja la revolució silenta dels oprimits per un sistema que accelera la descomposició dels individus, que sorpresos assisteixen a la desaparició de les persones estimades. Radiografia de si mateix, aquest llibre de poemes ens mostra les ferides descarnades, les llagues i el patiment de cada dia.

Com sempre, vos esperem amb les portes obertes!