Us presentem Karicies.com de Rosa Sanchis

Dijous 5 de Juliol a les 20h

AJUDA – Associació de Juristes Dones d’Alzira- ens presenta al corral de la casa, el llibre Karicies.com. Però aquest llibre no anava de sexe?, de Rosa Sanchis. Després d’un llarg procés d’elaboració, finalment ha vist la llum aquest llibre guardonat amb el Premi Soler i Godes d’Experiències Pedagògiques a l’Escola, l’any 2010.

Rosa Sanchis és una apassionada blocaire que, a través de karicies.blogspot.com, ha iniciat una nova línia de treball en educació afectiva i sexual, a la qual incorpora textos i llenguatges propers a la cultura popular adolescent: cançons, sèries, pel·lícules, esdeveniments de les xarxes socials, etc. Karicies.com és una selecció d’entrades (posts) i de comentaris d’aquest bloc, agrupats en cinc temes (Educació, Prevenció, Amor, Xics i Xiques), i acompanyats d’una selecció d’activitats i d’una ampliació teòrica útil com a suport per a la formació del professorat.

Entrevista a Rosa Sanchis:

YouTube Preview Image


A continuació en transcrivim una petita mostra, extreta d’una entrada titulada “Amors paparra”, inclosa dins del capítol 3, dedicat a l’AMOR:

“[…] També a mi em sona massa allò de la ‘persona adequada’ (i ‘l’amor vertader’, i la ‘mitja taronja’, i la persona que et complete…). I els tòpics sobre les personeshomo (els agraden tots/totes), bis (són viciosos/vicioses), trans (estan malalts/malaltes), etc. Són tot maneres de jerarquitzar els plaers i els desitjos, de dir a la gent que el seu cas no és normal, que és passatger, que és millor l’altre.

I no només és perjudicial aquest mal amor perquè jerarquitze, sinó també perquè no cuida allò que té, mentre espera ‘l’amor vertader’, com si l’amor fóra quelcom que ve de fora, aquella fletxa que Cupido et llança de ple al cul, sense que hi pugues fer res.

Sovint es confon el desig amb l’amor i hom pensa que desitjar és estimar. S’han escrit llibres i més llibres intentant definir l’amor. Fins i tot hi ha estudis científics que busquen la química dels cossos i dels desitjos, sense aconseguir trobar-hi res més que això: substàncies que no ens expliquen massa cosa. Jo no tinc tampoc una bona definició de l’amor: solament intuïcions. I la meua intuïció em diu que, per aspirar a grans coses, cal començar primer per estimar les petites. I les petites són, per exemple, les nostres amistats, diferents i diverses, i totes les persones amb les quals ens relacionem emocionalment i sexualment. Podem tenir una única nit de sexe amb algú i tractar aquesta persona amb amor, amb respecte amorós, i no com un objecte de consum o com algú que simplement passava per allí, perquè això és “amor de paparra” i no amor de persones. Mentir per tal d’aconseguir sexe és també un mal amor. I suportar situacions de maltractament perquè estem “enamorades” i qui ens maltracta, en realitat, ‘ens estima’ (‘no parles amb el teu ex‘, ‘no et poses eixa falda, que pareixes una puta’, ‘esborra del msn tots els tios) això és també un mal amor que no mereixeria rebre aquest nom.

I d’aquesta manera, estimant bé, les persones anem canviant el món.

1 Comentari

  1. Quina proposta més engrescadora i valenta. Posar el dit en unes de les ferides més flagrants de l’educació: EL COS NEGAT. Com si només existís el pensament per a entendre’ns i aprendre. Gràcies Rosa pel teu treball.

Deixa un comentari