Un corral de privilegiats

El passat diumenge 3 d’abril a les 18 hores ens visitava el cantautor argentí Fede Comín a la Casa Cantonera, el qual amb el pas del temps sembla que ja ha esdevingut per als espectadors tan fidels “el nostre Fede”. Amb motiu d’aquesta generosa visita, la Casa el va acollir amb una festa molt especial, una entranyable celebració de benvinguda a l’estil argentí. El públic, i com no, el propi cantautor, van poder tastar diferents tipus del tradicional “mate” del país de l’intèrpret. D’aquesta infusió, que recorre amb nostàlgia les cançons del nostre amic, vam poder tastar diferents tipus: dolç, amarg, “tereré” i “cocido”, amb l’acompanyament d’exquisits dolços; “alfajorcitos de maizena” i “pastaflora” preparats amb tot l’amor del món per Lorena Comín, la qual ha actuat amb èxit també entre els més menuts en aquest lloc tan màgic.

+fotos

El motiu de la seua vinguda fou la presentació del seu darrer disc recopilatori RESUMEN 2000/2010, abans de marxar en un vol cap a l’Argentina per tal d’iniciar una gira per a la qual li desitgem molta sort, tanta com la que vam tenir nosaltres en presenciar aquesta familiar i memorable actuació. En aquesta interessant mostra podem trobar cançons dels seus treballs en solitari tals com Amor fundamental (2002), De grande (2003) i Versos volados (2004). També hi ha temes de Buenos días (2005) amb el cantautor Fran Fernández on participen Ana Belén i Ismael Serrano, amb el qual el nostre músic va ser reconegut a nivell estatal. De la mateixa manera, veiem composicions del magistral Mira cómo tiemblo (2007) amb Elena Bugedo, i de Volumen 1 i 3 (2009) amb el seu grup BBC y los minicomponentes.

Aquesta és la tercera vegada que Fede Comín ha vingut a la Casa Cantonera, ja que primer va venir amb el seu grup la BBC y los minicomponentes, després va tornar tot sol per tal de presentar Mira cómo tiemblo (2007), i ara, a mostrar-nos RESUMEN 2000/2010. L’acte, que va ser presentat pel nostre amic també Fede amb el tradicional toc de campana per part de Joanma, fou com un viatge entre amics cap al món dels sentiments, de la sensibilitat i la tendresa. El nostre cantant, amb l’únic acompanyament de la guitarra, la qual feia vibrar (com també el públic), ens va oferir un emotiu passeig pels temes que han recorregut la seua carrera artística al voltant dels darrers deu anys.

L’actuació, que va començar amb la inoblidable melodia d’El hormiguero, va estar plena de confidències amb el públic i amb la seua irrepetible germana, la qual feia divertides valoracions i peticions de cançons entre tema i tema. Sonaren també a glòria Puente, Mira cómo tiemblo, Nos vamos yendo. Però és quan l’ambient estava més carregat de bellesa quan va interpretar Yo te vi primero, que fou un moment sublim del concert. Igualment, va tocar el popular Atlas residencial de la BBC y los minicomponentes i una cançó de Jorge Drexler. Amb el públic guanyat i entregat, va tornar a eixir una altra vegada a tocar més cançons per la insistent petició de la gent.

M’agradaria afegir que durant la degustació de mate i el concert em vaig sentir un privilegiat, perquè aquell dia al corral de la Casa Cantonera es va fer patent que les paraules basteixen ponts entre les cultures i les persones. Vaig sentir moltes vegades diferents clímaxs d’emoció, i el meu cos va vibrar d’alegria per entrar en contacte amb la bellesa de la poesia de les paraules i música de Fede Comín.

Finalment, vull dir que li augure un gran futur artístic per a aquest cantautor, que em va recordar Joan Manuel Serrat, Luis Eduardo Aute, Silvio Rodríguez, Raimon i Jorge Drexler. Crec que la seua carrera artística transita a hores d’ara una qualitat que el posa al nivell dels millors cantautors del nostre temps. Una vegada més, la Casa Cantonera ens ha oferit la possibilitat de gaudir de la música i la poesia d’un artista emergent al nostre panorama cultural.

per Vicent Nàcher

fotos Mateo Sanchis

2 Comentaris

  1. Rosa

    BELLO!!!!!!!!!

  2. Pingback: Forma part de Fede // La Casa Cantonera