Un cantautor de raça per Vicent Nàcher

El passat 10 de setembre Òscar Briz va presentar a LA CASA CANTONERA d’Algemesí el seu darrer treball discogràfic anomenat L’estiu. El brillant músic ens va oferir un concert acústic amb la seua guitarra i la seua veu, acompanyades per una altra guitarra i cors i també una senzilla percussió. Amb aquest concert tan impactant, Òscar ens va demostrar que es troba en un bon moment de la seua trajectòria musical tot assolint un estil depurat i madur. Al llarg de la càlida nit, les cançons circularen per les autopistes del sentiment amb una excel·lent destressa comunicativa, i un gran poder de convocatòria d’imatges en les ments dels espectadors. Un fantàstic unplugged, on amb un grapat de bones lletres, l’autor va posar a l’abast del públic l’absoluta nuesa de la seua proposta musical tot recorrent les màgiques sensacions de l’estiu.
Amb una selecció de les metàfores més senzilles i també els més senzills acords de guitarra, Òscar Briz va anar oferint-nos les diferents peces que configuren el seu últim disc. El concert va començar amb la tendra Angelet innocent, una bellíssima cançó de bressol i declaració de les seues intencions musicals, on per damunt de tot hi predomina la comunicació de sentiments. Magistral va ser la interpretació de JT(James Taylor), on de la mà del seu admirat cantautor va exposar el seu credo musical on hi trobem humilitat, estima clara i transparent, humanitat, fraternitat i sensibilitat. Una crònica excel·lent de la fredor dels abismes de la depressió va ser Carolina dins d’un pou, la sensibilitat de la qual va inundar el públic. També sorprenent i remarcable fou La palla i el gra, destinada a perpetuar-se en els records musicals de tothom. Però el moment culminant i més esfereïdor de l’actuació va arribar amb l’execució de Possible(ment), amb un gemec final aterridor, mostra indubtable de la cruesa de la vida. Totes les lletres i músiques del disc són obra de l’Òscar, excepte Font serena de la llibertat, basada en textos del poeta valencià Vicent Andrés Estellés i sentit homenatge a la llibertat. Finalment, el nostre cantautor va fer un curt repàs d’altres cançons de diferents discos seus anteriors. Podem destacar Arquitectes femenines del nou món, Per tu i Fish, totes del seu anterior disc Asincronia.
Una poètica plena d’imatges bàsiques del món de la naturalesa contextualitzat en l’actual societat moderna, que vol fer-nos retornar al món de les essències de l’ésser humà. Unes melodies senzilles però carregades de sentiment amb la nuesa d’una veu càlida que es perfila cap a l’espectador amb intencions de confessió de la veritat personal de l’autor.
Gràcies Òscar, per venir una altra vegada a Algemesí i mostrar-nos l’evolució del teu món musical.

Vicent Nàcher
Estiu de 2010