Òscar Briz – Cant de jovent

El 2 de Novembre a les 19:30h.

Amb la presentació del seu últim disc Youth, omplirem la casa de joventut.

Amb L’estiu, Òscar Briz i els cantoners començàrem un idil·li que arriba fins els nostres dies. A més de presentar aquell disc de sons estiuencs, uns mesos més tard vam ser testimonis de les històries ocorregudes al voltant del seu Hotel Paraíso. Briz també va posar veu al Corral de Pepeta i tinguérem el plaer de celebrar fa poc els seus 30 anys de carrera, reconeguts pels mitjans de comunicació amb una merescuda portada en un diari de gran tirada. A nosaltres, però, no ens cal cap portada que ens demostre que Òscar Briz és una de les veus valencianes més destacades de la cançó d’autor en català del segle XXI: els seus discs així ho palesen. El cantant compta amb una trajectòria que va des del pop anglosaxó i la fusió d’autor fins a configurar un món propi, proper i quotidià.

Oscar Briz YOUTH

Ara, seguint el rastre d’aquell Estiu de 2010, Briz ens proposa un altre viatge evocador al corral de la nostra, la vostra casa. Youth és el seu seté treball, i és aquesta joventut la que compartirà amb tots nosaltres. En aquest disc, l’austeritat d’elements i les sonoritats acústiques manen sobre els excessos i ens fan adonar-nos que la vida ja no va de broma, tot i que com deia el poeta, d’això ens n’adonem més tard. En dues d’aquestes peces («Les odes» i «Cant de Vicent») tornarà a posar veu a Vicent Andrés Estellés. Pel que fa als aspectes estrictament musicals, el disc és expressament heterogeni. Podrem sentir l’aroma soul («Lleugers») o el pop resplendent («No digues que no pot ser» i «En el tren»), la cançó intimista («Quinze» i «L’home sensible»), la de protesta («València tensa»), el folk-rock («El rastre dels meus herois»), i fins i tot la fosca cadència indie d’un relat iniciàtic («Desperta al dolor»). Ras i curt, Youth és una osca més en l’arma-ànima creativa d’un músic adult que sap cap a on dispara.

Paraules de Carlos Roig
www.noseviuresenserock.com
 
 
Crítiques:
El País – Xavier Aliaga

La Cartelera – Eduardo Guillot