Llavor voladora

Òscar Briz avança L’Estiu a La Casa Cantonera

Hi ha nits que u se’n va al llit amb sensació de plenitud; és una barreja de satisfacció i alegria profunda, d’estar convençut que no tot està perdut; que al món no hi ha tanta estupidesa com sembla; que hi ha excel·lents creadors (en aquest cas musicals) al nostre país; que segueixen el seu estel “corrent amunt” malgrat tots els malgrats… Plenitud i goig. Normalment ho sentim quan rebem algun detall, quan vivim amb intensitat emocions a carn oberta; quan ens sadollen amb generositat extrema; quan gaudim del privilegi d’un obsequi, d’una carícia, no sé si merescuda o no, però regalíssima carícia. És el que vaig sentir el passat 18 de juny: Òscar Briz, de nou, un regal a La Casa Cantonera (LCC).

Les ones ens arrossegaren sobre el mar blau i gentil de La Ribera quan començà a projectar-se el vídeo clip “Llavor Voladora”. El petit corral de LCC és un versàtil espai escenogràfic, una màgica capseta que amb les imatges del vídeo esdevingué cinema i terra; platja i marjal; bicicleta i vent; infantesa i maduresa; les arrels i el no saber; l’estima com a vaixell que s’enfila més enllà del pas del temps; cinema i terra acollidora de llavors.. .. de la Llavor-catifa Voladora, la mateixa que t’endinsa pel camí interior. D’on vens? On vas?

Avui que t’has tornat ja flor
saps que vas ser llavor
d’un arbre lluny d’aquí
quan sents la nostàlgia del temps
quan mires i no entens
que hòsties fas ací

Aquesta nit, en Algemesí, l’Estiu s’avançà tres dies. Òscar Briz frec a frec, a dos pams dels nostres ulls, colpint la guitarra com si ens plujara la pell. Poguérem acaronar de nou les cançons de L’Estiu, premi Ovidi 2011 al millor disc pop. Amb el joc de veus d’Òscar i Josep Pérez vingué La buidor de Carolina, la claredat de James per separar la palla i el gra; pujar i baixar el cim entre boires;els àngels innocents de la font serena de la llibertat. Les escoltarem tan aprop i tan endins que podíem rentar-nos la cara amb elles; podíem apartar-nos les lleganyes per aclarir la mirada; mirada neta; música, lletres i veus nues, senzilles, lluminoses, assoleidades, colrant-nos la pell; que l’oferíem oberta a un nou Estiu; junts, contents, sense roba ni factor de protecció. Gràcies, novament, gràcies. Estima clara i transparent, la bona música és la font de la fraternitat… Ningú com Òscar Briz i La Casa Cantonera ens ho van deixar tant clar…

Hi ha nits que u se’n va al llit amb la sensació de plenitud, (i sense haver menjat cap paella o haver sexestimat). És el que vaig sentir el passat 18 de juny. Plenitud i goig: Òscar Briz exercint de cantallaurador, escampant a L’Estiu llavors voladores.

Text: Joan Paredes
Fotos: Mateo Sanchis