La Casa que vull


fotos

El passat 23 de juliol LA CASA CANTONERA va obrir les seues portes de bat a bat a la poesia de Vicent Nàcher. Una completa mostra de l’univers poètic de l’autor des de distints fronts configurava una interessant aproximació als versos del lletraferit d’Algemesí.

En primer lloc, ens trobàvem amb una exposició de cartells amb la vida i la trajectòria literària del poeta, on d’una manera força exhaustiva es feia un repàs a les diferents valoracions rebudes per part de la crítica de l’obra de Nàcher.

També, es podien llegir d’una forma experimental i divertida una selecció de poemes segons el color del filtre de les ulleres que el públic tenia al seu abast. Hi havia doncs, dos textos superposats amb dos tipus de tinta. Una forma màgica i entretinguda d’acostar-se als versos de forma original i curiosa.

Després, amb un perfecte domini dels recursos audiovisuals es projectaven de manera simultània i reiterada vídeos amb textos de Vicent Nàcher. El primer, amb música d’U2, recorria els carrers que transita habitualment l’autor i oferia al mateix temps els versos d’un poema del seu darrer llibre Un entre tants. El segon, era una lectura compartida d’un text poètic per part de diferents persones en diferents punts d’Algemesí, el cosmos particular de l’autor de la Ribera.


Però això no és tot, l’espectacle va començar. El grup de dramatització poètica Confiteor va enllestir amb la música artesanal del mag dels sons Dani Miquel un recital de poemes en dues parts. La primera, va ser una selecció de textos d’Un entre tants, on les diferents veus de Confiteor van recórrer i van saber transmetre de forma diàfana i nua tot un món de sensacions irrepetibles, les quals van configurar un magnífic tapís de paraules de la poesia de tots els dies de Vicent Nàcher. D’altra banda, per a la segona part del recital hi havia una aposta encara més forta, avantguardista i fascinant. Els membres del públic havien d’agafar un poema d’una paret de La Casa Cantonera, on hi havia una selecció de textos de tots els llibres de l’autor. Una vegada feta la tria, la persona havia de pujar a l’escenari, explicar la seua elecció i recitar el poema amb la inabastable improvisació de Dani Miquel. Un mecanisme que permetia una intensa comunicació entre públic i espectacle, entre persones i poesia, amb una relació d’intercomunicació, que va fer de la vetlada un exercici d’acostament màgic a la paraula més pura.

Cal agrair als organitzadors i manifassers il·lustres de l’efervescent CASA CANTONERA aquesta inoblidable nit de versos, música i sensacions irrepetibles. Anna i Joanra, cos i ànima d’un projecte que perdurarà a les ments de les persones, que d’altra banda cada vegada en som més, que volem un altre tipus de cultura que no estiga sotmesa als dictats de cap tipus de poder manipulador.

Finalment, remarcar la complexa i ben elaborada dimensió de l’espectacle, el qual com hem vist, atenia a tots els vessants i enfocaments possibles per tal d’entendre i gaudir de l’autèntica veritat de la poesia de Vicent Nàcher. L’autor no havia rebut mai un tracte tan exquisit i profund per tal de difondre els seus versos, un homenatge tan particular als seus textos, una abraçada tan intensa del públic i una mostra retrospectiva tan exhaustiva del conjunt de la seua obra.

VICENT NÀCHER

1 Comentari

  1. Miquel

    Com sempre…una vegada més…poèticament brillant!

    Joanra, Anna, Núria, gràcies per aquest despropòsit de bones intencions i bellesa!

    Enahorabona, habitants de la casa!

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada