L’ALÉ DE POBRESA ZERO ENTRA A LA CASA CANTONERA

Cada any durant el mes d’octubre, la plataforma POBRESA ZERO organitza una setmana plena d’activitats que tracten de conscienciar i erradicar la pobresa al món. Es tractaria ara i ací de difondre pertot arreu la seua problemàtica a través de l’anàlisi i debat de les causes i les possibles solucions. Aquesta iniciativa ens incita a prendre part en el tema i, com no, a passar a l’acció.
Concretament enguany, a Algemesí s’ha fet una xerrada-col·loqui amb el títol de “Conflictes, pau i reconciliació a Colòmbia” a la parròquia de Ma. Auxiliadora. També, i ara destinat a les xiquetes i xiquets del poble, una actuació d’un Contacontes celebrada a la Biblioteca Municipal. Igualment, hem comptat amb la presentació del llibre “Per una economia altruista” d’Enrique Lluch a Càritas.

+ fotografies

En aquest marc incomparable i dins de les activitats de la setmana que la plataforma “POBRESA ZERO” ens ofereix cada any al nostre poble d’Algemesí, cal destacar l’anomenada CANÇONS I POEMES, que es va celebrar el dia 11 d’octubre a La Casa Cantonera a les 20.30 hores organitzada pel grup de dramatització poètica Confiteor.
La primera part de la proposta fou un bellíssim recital de poesia de caire social, on entre altres es va recitar Rèquiem de Marc Granell, Diverses maneres de matar de Bertolt Brecht, Los Nadies d’Eduardo Galeano, El hambre de Miguel Hernández, Pare de Joan Manuel Serrat, Això es pot salvar de Sau, Extinciones de Mario Benedetti, Pensar de Vicent Nàcher, Dóna’m la mà de Miquel Martí i Pol i No abarateixis el somni de Lluís Llach. L’escenografia de La Casa Cantonera per al recital eren els diferents cartells del problemes més sagnants relacionats amb la fam al món. També es podien contemplar al llarg de les parets de la màgica casa els eslògans que any rere any ens recorden tota la necessitat que hi ha al món amb uns dibuixos aclaridors.
Després de les intenses veus dels nostres poetes més estimats, es va fer un sopar de germanor on cadascú portava el seu entrepà i compartia got i ganivet amb els altres en un bellíssim cant de combat. Hi havia a l’abast de la gent samarretes de Pobresa Zero i altres materials de difusió de la interessant tasca que porta a terme aquesta entitat. Com no, es podien aconseguir els coneguts llençols blancs de Pobresa Zero que cada any veiem més escampats pel nostre poble i on trobem cada vegada més adhesions a la causa.

Però la màgia es va instaurar entre nosaltres després del sopar i d’una sobtada ramalada d’aigua, la qual feia patent la més incipient tardor que inundava els nostres cors. Ara era el torn de la gent que havia vingut. Tothom va triar un poema del grapat que se’ns va oferir damunt de la taula i el llegia en veu alta per a totes i tots, incitant a la reflexió i comunicació més directes.
D’aquesta manera va concloure aquesta bonica iniciativa, la qual fou coronada el divendres 15 d’octubre amb la Concentració a la Plaça Major dels Rius de Veus, unes veus que cada vegada recorren els carrers d’Algemesí i que ens recorden que un altre món és possible.

Vicent Nàcher
Tardor de 2010

Deixa un comentari