Joan Paredes Confiteor Amor de Terra

Silenci…
Joan Paredes -Confiteor-
presenta Amor de Terra
de Néstor Mont:

Camine cap a València tots els dies, vaig i vinc, vinc i vaig, sóc testimoni de tantes petites desfetes… tantes Almanses diàries… tants despropòsits… Oh País que alguns volen obscur!!! Oh trist país, malalt, tant malalt… Oh País sense remei… a toc de tren et pense, re-pense

(i he de confesar-vos que he plorat molts matins cap a València mirant passar tarongers i marjals per la finestra)

(i que m’assec normalment al darrer seient al darrer vagó… per si em ve la pena, aquesta pena que no em deixa)

Però vet ací que al despatx on u intenta fabricar petits intents, petits espais de canvi, molt petits, entre companys que renunciaren a la seua llengua (o els la renunciaren), néts del tio Canya sense descobrir qui és el seu iaio, que me la retornen, la nostra llengua, voluntariosos; que dia si dia també em senten parlar de les gents dels pobles, del nostre poble, de la nostra Ribera… Vet ací que al correu gva.es, m’arribà la invitació de Néstor per presentar el seu nou disc: Amor de terra

I ja, ja em deixà, mort, matat, per a tot el matí… perquè insistent em vingué l’amor i la terra, la terra i l’amor mentre treballava.

Desmembrats sense estima, esmicolats pel fer i desfer, on estàs amor? On ets tu, el meu amor? Aquell qui em salvava? Aquell amor per qui he viscut, pel que m’he refet i reconstruït tantes i tantes vegades. Tot és mentida menys tu, amor. I Néstor, amic, aquell matí que vaig obrir la mà i vaig recollir el teu missatge com qui recull llavors de meló d’alger, els de corfa grossa, les també dites melones, les més roges i encara més dolces… …vaig recollir les teues lletres que no vaig atrevir-me a llegir, perquè volia que tinguéren la teua veu, la teua música… …I vaig pensar en tu Néstor, en la teua vida de “cantantamor” i vaig donar-te las gràcies Néstor en silenci: pel teu amor (sense terra i amb terra), per la teua generositat, per les teues mans, per les teues músiques. I els meus companys “fliparen” un dia més quan vaig començar a contar-los qui és Néstor Mont que tal i qual i pasqual.

I vaig pensar en els viatges que hem fer junts: recitals LKE, dones, el mural, i la terra i el goig. Saps que Confiteor sense tu, som menys paraules, menys música i menys versos… I vaig pensar en els viatges de Néstor amb tants altres… des de fa tants anys, la música i ell, les persones i la persona de Néstor: Cendraires, el seu primer disc en solitari, Sentit; les seues aventures al costat de Calabruix, Aljub o Pep Botifarra…

I ara, ja, amb el títol de les teues cançons, retorne al tren… i mire per la finestra i veig la terra… …de tornada cap Algemesí… …i pense que en aquest teu amor de terra i no en cap altres dèries està la medecina que li cal al nostre poble, als nostres germans i germanes, al nostre País… aíxí de senzill, amor de terra, amor per les petites i menudes coses, com tu i la teua veu i les tendres cançons que encara no he sentit.

I vet ací que aquesta pensada nostra d’enconfitar-ho tot, d’agermanar-ho tot, ens fa que ens trobem a la pre-estrena, a l’assaig amb públic d’un dijous del mes de juliol. I és així com des d’aquesta casa cantonera – marc incomparable…
I eixa vesprada d’aquell dijous, abans de l’assaig, vaig obrir la finestra de ma casa, quasi ningú passava pel carrer, i vaig escoltar per primera vegada les cançons, i a poc a poc es feia fosc, i la frescor matava a colpets el calor, i la teua veu i la música vessava pel carrer dels mont, el carrer dels mont omplint-se de Néstor Mont!!!

Ai bellesa que naix entre els horts, ai amor de palmera, amor de sèquia plena, de granotes i marjal; ai amor de xiques d’algemesí que trien taronges al ritme del si tengo el tingo tango; ai amor d’aigua, de la neta aigua sense obscurs interessos; ai amor de bolero, ai país que estàs malalt, ai bolero de Carlet, batec ocult que sempre està present; ai amor de Mural, ai amor d’Estellés, ai amor de Burjassot, ai amor d’ací em pariren i ací estic; ai amor d’arrop i tendresa, ai amor de negra bellesa, ai amor que l’amor ve a mi; ai amor de riu Xúquer, ai amor que malgrat tot viu i riu; ai amor a la valenciana, amor de cabells com una flama, amor d’ulls del verd del riu; amor de muixeranga, amor de poble, de vinyes verdes i vora al mar, vora al bolero d’Algemesí; ai amor de bolero, amor a aquell qui ens despulla i ens erotitza fins llençar-nos a l’abraç; amor de terra, amor de caseta de camp, amor de lentitud de marjal, amor de Ribera…

Amor terra, com ben bé diu Josep Vicent Frechina, és una estima orgànica pel territori i les gents que l’habiten; un sentiment metonímic i febril. Al capdavall, estimar de debò la terra d’u és estimar tota la terra. Aquest és el convit de Néstor Mont i Amor de terra: un passetget emotiu entre el paissatge i la vida. I ausades que ens en sentim partícips!

Quan callen els hòmens parlen les pedres!!! Tal com digué el nostre estimat Martí Dominguez. Quan callen els hòmens que parle el cant, que parle la música…. Amb tots vosaltres Néstor Mont i Amor de terra.