Harinezumi 2

Encant, records, quotidianitat, són sensacions que desperta aquesta meravella japonesa. Cansat de buscar plug-ins que imiten aquest tipus d’imatge per tal d’assemblar-se a aquelles fotos i vídeos de la nostra infantesa, ha aterrat a La Casa, i d’imprevist, aquesta camereta Superheadz Digital Harinezumi 2.

La seua estètica evoca les càmeres analògiques de 110 dels vuitanta, de dimensions tan reduïdes que cap a una mà (tan sols 9 cm i 50 gr) per a que no la deixes mai a casa i t’acompanye a tot arreu. Les seves fotos desafien les instantànies de les més modernes càmeres digitals; tenen la teixidura d’una càmera Lomo i els seus vídeos recorden la vella estètica dels projectors de pel·lícula Super 8 mm, passats pel filtre d’un VHS.

Aquesta joieta naix de la idea de construir una càmera de baixa fidelitat, afegint elements com una lent de plàstic. El que alguns anomenen “xip defectuós” es va dissenyar a propòsit per tal de capturar els colors menys perfectes i d’alt contrast amb un trucatge intencionat que és diferent en cada càmera, amb dominants en els seus colors intensos i de la seua sensibilitat per tal de reproduir intencionadament eixa textura vuitantera.

També té l’opció, molt ben aconseguida i especialment agradable, del blanc i negre que, juntament amb l’opció de poder canviar l’ISO (100-800), aconsegueix un monocrom amb un gra preciós.

Els controls són senzills i molt fàcils de navegar, tan sols en té quatre.

Confesse que mai havia escoltat parlar d’aquesta càmera, però aquesta és la gràcia de les noves tecnologies: d’un blog a un altre, un petit comentari, una cerca, un vídeo, unes fotos, una botiga on-line, i al cap de 3 dies… a casa.

Abans vaig indagar i vaig llegir que és un d’aquests objectes de culte que passen desapercebuts per als profans i, no obstant això, causen furor en els ambients més freaks de Tòquio i Nova York, on es venen a botigues especialitzades i museus. Han seduït gent com Spike Jonze, Miranda July, Moby o Charlotte Gainsbourg, que també han acudit a la crida del boca-orella.

La filosofia de la Harinezumi és que si mescles bones idees amb una mica de sort, aquesta càmera t’ajudarà a capturar el que t’envolta, el teu dia a dia d’una forma més màgica. L’opció de vídeo ofereix la possibilitat de poder vore allò que captures, però quan fas una foto has de deixar un tant per cent a la casualitat, i al moment, és la màgia que de-segur et captiva.

Com diu l’eslògan que apadrina aquesta càmera:
“Tan sols et podem dir una cosa, disfruta”.

Si voleu més informació visiteu www.bonitacamara.com

5 Comentaris

  1. Tot un detall la foto que has posat al visor de la càmera, no me n’havia adonat! =)

  2. Miquel

    No sé com ets capaç de trobar aquestes joies!!! Bé, sí que ho sé. El mateix Indiana Jones t’envejaria….
    Ja en vull una!!!

  3. Roser

    Si que esta xula la camara. I m’ha fet molta gracia el video de Ana i Nuria, per cert quina mirada més bonica al final. Es una pelailla.

  4. joanlo

    Iep, esta xulada li la vaig vore a Anna Molins, directora de fotografia i camera del curt que vaig estar rodant la setmana passada a valencia en format 16mm. La duia a la butxaca i es una passada… Una mariconada per a fer les delicies de mirades inquietes, encuriosides i nostalgiques…

  5. Iep, esta xulada li la vaig vore a Anna Molins, directora de fotografia i camera del curt que vaig estar rodant la setmana passada a valencia en format 16mm. La duia a la butxaca i es una passada… Una mariconada per a fer les delicies de mirades inquietes, encuriosides i nostalgiques…