Els ulls de Bob

El passat dissabte 16 de juliol, el cantautor valencià Carles Pastor oferia un concert a La Casa Cantonera en el qual ens va presentar el seu disc “Els Ulls de Bob”, el seu tercer treball discogràfic. Acompanyat a la guitarra elèctrica solista per Pere Ródenas i a la guitarra elèctrica rítmica per Jordi Albinyana, va aparéixer a l’escenari amb guitarra acústica i harmònica al més pur estil del mític músic i poeta més representatiu de la contracultura. Una imatge força coneguda pel públic que de cap manera va predeterminar la seua actuació, que va sobrepassar els límits d’allò esperat i va reblar el clau dels nostres somnis musicals.

Amb aquest capdavanter projecte que representa el seu nou treball i després del no menys valuós La noia del nord , el nostre convidat, el qual procedeix de l’esfera del rock and roll, s’acosta a la poesia valenciana contemporània. Amb destresa i ofici, el músic acurta la distància entre poesia i cançó, i retorna a la primera a una nova forma d’oralitat tot dirigint-la de la seua atalaia culta cap a l’àmbit popular. Així, uns ritmes i unes melodies provinents del rock, pop, blues i folk molt encertades enriquixen amb màgia l’elaborada musicalitat original dels versos.

Un fet revelador de l’èxit de l’obra són els esplèndids versos dels poetes seleccionats, que reafirmen la bona salut de la poesia valenciana actual. Manel Alonso, Berna Blanch, Maria Fullana, Ramon Guillem, Francesc Mompó, Enric Monforte, Eusebi Morales, Teresa Pasqual, Jaume Pérez Montaner, Isabel Robles i Encarna Sant-Celoni són els onze poetes que ens ofereixen la base literària a partir de la qual es basteixen les cançons, que trenquen totalment amb el tòpic que la música pop i rock no té bones lletres.

Al llarg d’una càlida actuació, el músic ens va oferir amb desimboltura cançons d’aquest treball i també de l’anterior. Confesse que durant el concert em van agradar molt les peces que ens va cantar de La noia del nord, però amb el temps i l’audició pausada dels dos discos, veig que Els Ulls de Bob suposa un avanç amb un pas de gegant en la carrera de Carles Pastor. En aquest darrer cedé, el cantant domina els rudiments de l’ofici i coneix l’arquitectura secreta de les cançons.

Finalment, m’agradaria remarcar la colpidora bellesa de la cançó A Guillem Agulló, la qual fa memòria dels assassinats del feixisme amb lletra del poeta Francesc Mompó; la magistral Dona de Manel Alonso, un potent al·legat en contra de la violència de gènere que pertany a un dels millors llibres de la recent poesia actual, Correspondència de guerra; la fresca, graciosa, divertida i enginyosa Les muntanyes de Maria Fullana, una aposta per la naturalitat en les relacions; la imprescindible Que sempre torna de Jaume Pérez Muntaner, sobre el país i el drama dels valencians; i la irònica Galimaties d’Eusebi Morales, que ens mostra la relació sexual entre el poeta i les paraules.

Com a cloenda, voldria destacar que amb aquest any i mig llarg de propostes de La Casa Cantonera, hem pogut gaudir de les actuacions dels millors cantautors actuals. Néstor Mont, Òscar Briz, Fede Comín, Hugo Mas i Carles Pastor són algunes de les figures de les quals hem pogut escoltar a cor què vols les seues cançons en aquesta màgica casa on tots els somnis són possibles.

Vicent Nàcher