Eduard Joanes i la colla de Pantaix

Dissabte 3 d’octubre a les 20h.

Passat l’estiu, obrim el corral dels privilegiats a una nova temporada de tardor. Temporada darrere temporada tenim la fortuna de trobar-nos regals que ens fan obrir. Aquest és un d’ells, ja que obrir les portes de la Cantonera a un grup històric com és Pantaix, és tot un somni.

Després de quasi trenta anys PANTAIX, grup pioner i referent a la dècada dels 80 per fer rock en valencià, renaix de les seues pròpies cendres de la mà d’Eduard Joanes que, acompanyat per Josep Maravilla, Jorge Alos i Carles Llidó, vénen a presentar-nos el seu nou disc Revisat. Amb ell reprenen temes de la mítica formació com ara La Cassalla o Si no estàs tu, i en presenten de nous de rabiosa actualitat, com Prou retallades o El valencià mai s’apagarà.

eduard joanes

Els principis de la dècada dels huitanta  són mals temps per a la música en valencià, que passa a ser ignorada en les emissores de ràdio i de televisió i pels programadors. El pop valencià, que a finals dels setanta havia creat fins i tot un so propi, el rock mediterrani, amb grups com ara Pep Laguarda i Tapineria, Infraganti o solistes com Juli Bustamante o Remigi Palmero, perd pistonada. Durant la dècada dels huitanta apareixen Els Dropos, Carles Enguix o Joan Amèric (l’únic que fou capaç durant aquell temps d’omplir teatres) i també apareix Pantaix.

Pantaix fou un grup nascut a la comarca de la Ribera, constituït en un principi com un trio, enregistra el 1983 Gastronomia radioactiva i dos anys més tard, ja en format de quartet, Secretament.

gastro2

El 2015, tornen alguns dels membres del grup Pantaix, més vells però també més savis i amb més ofici, a tancar-se en un estudi de gravació i, sota el nom de Joanes i la Colla dels Pantaix, ens oferixen un disc amb tretze temes en els quals revisiten el seu passat i que ha editat i distribuix la bona gent de Mésdemil.

La veu cantant continua sent la d’Eduard Joanes, qui també s’ha encarregat de les guitarres elèctriques i acústiques, una responsabilitat que compartix amb Josep Maravilla el qual s’encarrega així mateix del guitarró, el baix i la producció. Les bateries i les percussions han estat a càrrec de Carles Llidó. El disc ha comptat amb la col·laboració als cors de les membres del grup Carraixet.

Pop-rock amb uns bons arranjaments i amb una bona interpretació, amb tocs de blues i amb unes guitarres cristal·lines i suggeridores.

portada-410x410

En les lletres trobem cants d’amor, com ara la bellíssima Si no estàs tu, cants de festa com ara Carnestoltes per tot l’any, Cassalla o Nit de Sant Joan, cants d’estima a la terra com ara A poc a poc, Potser, identitaris com El valencià mai s’apagarà i fins i tot una protesta contra les polítiques austericides feta des de l’humor, en La murga de les retallades.

Un disc de bona factura, fet per uns músics experimentats, i que ve a fer-nos memòria d’uns herois que continuaren creient en la música en valencià quan quasi ningú no en feia cas.

Text: MANEL ALONSO | @Manelalonsocat.

No podeu deixar passar l’ocasió de compartir una vesprada inoblidable!

Vos esperem com sempre amb les portes obertes!

Trobareu més informació:

 http://ejoanesipantaix.blogspot.com.es/

I també una entrevista feta per Chals Roig a noseviuresenserock.com.

 

 

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada