Donallop; Sa Casa Cantonera

Quin agradable descobriment aquest divendres 11 d’abril al capvespre, a la Casa Cantonera!

Joanra ens avançà en la presentació la bona sensació que els havien transmés en la comunicació que havien intercanviat abans de vindre.

La Casa estava, malgrat l’amenaça pluvial, esplendorosa, aromàtica, càlida i pròxima, com el públic tan fidel i receptiu que s’hi aplega a cada cita i DONALLOP ens va seduir des de la primera peça fins l’última. En anglés o en mallorquí, tant se val! Harmonies perllongades amb una veu que ho omplia tot. Contalles de monges que respecten l’ORA (et labora), turistes afincats, ciclistes suïcides, setembres xiubapxiubaps, valsos esparsos, incompatibilitats felices, digeribles incomprensibles, pous claustrofòbics amb tot d’efectes de trons i gotes de pluja, prodigiós acompanyament de percussió en caure damunt el plàstic que arrecerava s’escenari i que de quan en quan desaiguava sobtadament per a l’esclat de goig de la mainada de la primera fila.

fotos Ximo Bueno

Donallop es troben a gust així, en l’acústic, amb el so al natural i sentint pròxim l’alè del públic. Evidentment, si alguna cosa caracteritza les actuacions en aquest modest i acurat local és això, i ahir Donallop es van sentir com a sa casa, deixant anar els seus dots i enlairant-nos a nosaltres també.

“To be alone with you”.

Més que mai, ahir “La casa” era “Sa casa”.

Per molts cants, llarga vida a Donallop!

 
paraules Ximo Matalí